Arantxa Masachs Villarino (Barcelona, 1987) és la impulsora de les jornades Entre Doules que tindrà lloc aquest cap de setmana a Barcelona. Va ser l’any 2015 a l’Equador, mentre feia el professorat, quan la companya d’un dels seus professors li va parlar per primer cop de la figura de la doula. Poc després es va formar com a doula.
Em dedico a acompanyar maternitats. A vegades, ho faig com a doula d’embaràs, part i postpart, d’altres, com a instructora de ioga, o com assessora de lactància, massatgista, acompanyant de la placenta, ritualista o aromaterapeuta. De gran, vull ser llevadora, i en això estic, és un llarg camí. A més a més, soc mare de Nisaruma. M’agradaria transmetre-li la meva passió per la sexualitat femenina i la nostra relació amb la Terra i els seus cicles. Des de 2016 soc doula i he acompanyat dones a l’Equador, la Índia i, des de 2018, a Catalunya.
Primer de tot, acompanya prou el sistema sanitari les maternitats?
El sistema actual no només no acompanya a les maternitats, les invisibilitza. I, per tant, les mares no existeixen. Pràcticament no hi ha recursos, ni espais, ni propostes, ni facilitats, ni incentius. El que hi ha, ha sortit de les mateixes mares. Queda moltíssim per a fer.
Què és, exactament, una doula?
És una persona que acompanya les maternitats des del respecte, l’escolta activa i l’empatia.
En què es diferencia d’una psicòloga o una llevadora, per exemple? Quines són les seves funcions específiques?
Una doula no és personal sanitari, i aquesta és la gran diferència. Potser tenen algunes coses en comú, com les habilitats comunicatives o l’acompanyament emocional. Però, una doula no és una psicòloga perquè no és el seu objectiu fer teràpia amb la persona que acompanya, ni és llevadora perquè no és el seu objectiu treballar en termes de salut sexual i reproductiva o atendre una criatura en el ventre de la seva mare o acabada de néixer. Les doules ens encarreguem d’acompanyar física i/o emocionalment a una mare i la seva família o acompanyants, en qualsevol moment del procés de maternitat. També, si es cau, pot garantir informació teòrica i pràctica, i derivar a altres professionals de la maternitat, quan és necessari.
Quan i com et vas formar?
Em vaig formar l’any 2016 a Quito (Equador), en un curs intensiu organitzat per Doula Caribe Internacional. Vaig seguir el camí de la formació llegint molts llibres, fent alguns mòduls a Quiero Ser Doula (Barcelona) i sobretot practicant… vaig acompanyar molts parts a hospitals a l’Equador l’any 2016, a la Índia al 2017 i aquí a Barcelona des del 2018.
La figura de la doula no està regulada. Per quin motiu?
Perquè tot el que tingui a veure amb les dones i la seva sexualitat no interessa. A més, les cures no es valoren, no semblen dignes de generar moviment econòmic i, per tant, no l’interessa al sistema capitalista. A banda, és un ofici nou, malgrat que fa anys que s’exerceix.
Que vols dir?
Abans, era quelcom completament normal en totes les cultures, no requeria una formació o denominació específica: quan una dona estava embarassada o paria, les dones del seu voltant l’acompanyaven i sostenien, d’una manera o d’altra. Li feien el menjar, li feien massatges i banys, gestionaven la logística i la casa, cuidaven de les altres criatures… Avui en dia això ho fa una doula i s’infravalora y menysprea.
Fins i tot hi ha qui considera que darrere la feina de les doules hi ha intrusisme. Com ho veus?
Segurament passa per manca d’informació; hi ha molt desconeixement. La figura de la doula ha guanyat pressència darrerament i al no estar regulada, les seves funcions no estan prou definides. Això genera confusió respecte a les nostres funcions. Per aquest motiu és important que es reguli. Tan necessari com la difusió sobre la nostra feina és fixar molt clarament aquestes competències i habilitats.
Aquest cap de setmana, del 25 al 27 de novembre, celebreu la Jornada Entre Doules. Com i quan neix aquesta iniciativa?
És una idea que fa anys que em ronda pel cap. Quan vaig tornar a Barcelona, el 2018, vaig escriure a vàries dones doules per fer xarxa. Des de llavors, he intentat rodejar-me de doules per a compartir coneixements i experiències, per a créixer juntes i sobretot per a doulejar-nos. Crec que és molt necessària, almenys ho és per a mi, aquesta interacció. Perquè a vegades ens toca acompanyar i sostenir processos i moments intensos, i és bonic que després tu et puguis deixar sostenir per una persona que també es dedica a acompanyar. Després d’un acompanyament que vaig fer al juny passat, vaig decidir que era el moment de donar forma a les jornades.
Quin és l’objectiu de les jornades?
És una primera trobada i espai de cures de doules i per a doules, on ens coneixerem i intercanviarem punts de vista sobre la figura de la doula, el seu rol, el seu present i el seu futur. M’agradaria molt que es pogués començar a construir conjuntament el futur de la professió. Si d’aquí surten més edicions, més jornades per continuar dialogant i fer xarxa, serà meravellós!
Quines són actualment les necessitats més urgents de les doules?
Suposo que això és una pregunta que es podria respondre un cop passin les jornades… Però, segurament, la regularització de la nostra professió, la delimitació d’unes competències i habilitats definides, la difusió, normalització i valorització de la nostra feina, el treball en xarxa i en equips interdisciplinaris…
Les jornades seran presencials o es poden seguir telemàticament?
Per la naturalesa i els objectius de les jornades, només ho farem presencialment. Sí que vam obrir la possibilitat que doules de Barcelona acullin doules d’altres llocs perquè puguin assistir presencialment. Crec que un projecte de comunitat i d’intercanvi com aquest pot ser necessari, beneficiós, interessant… arreu! Tant de bo en un futur es puguin replicar en altres llocs, o bé puguin ser unes jornades itinerants, que generin una gran comunitat estatal amb la força i la visibilitat suficient com per a incidir en protocols, polítiques públiques i/o projectes privats. Per què no?
